Una al•loteta molt sèria
i que sol dur bona roba,
en topar-mos, me diu “pobre”,
i jo li dic “sa misèria”.
Com vaig començar a venir,
la rosa n’era poncella;
i ara que n’és rosa bella,
vós no me deixau seguir.
Enmig de la mar hi ha
un abre que fa moneies.
Qui vol veure al•lotes feies,
que vagi en es Barracar.