Aigo, que et tenc d’avorrida!
No et puc veure ni sentir,
perque d’aigordent i vi
m’enconà sa meva dida,
Tu em deies, essent fadrina;
“Un disgust no et donaré”;
i ara, per un dobler,
tenim un mes de renyina.
Es lletja com ses aranyes;
¿com puc jo alabar-lè?
Sempre hi ha uis, i dic ver,
que s’agraden de lleganyes.