Molts n’hi ha que sogre en diuen

Molts n’hi ha que sogre en diuen
i jo dir gendre no gos,
perque repar si se riuen
d’es pedaços d’es meu cos.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Sogres

Poble

Sineu

Núm de glosa

2452

Volum

III

Altres cançons relacionades

Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.

Desditxat d’al•lot petit
qui sa mare és bugadera:
de plorar se desespera
i només mama en sa nit.

A Alaró n’és gent dolenta!
Sant Antoni, ja ho sabeu:
carregau-los una creu
que los faça mal de ventre.