Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!
Adiós garroves d’auzina,
macetes de carretó!
Ja no seràs pus patró
de la meva bergantina.
A una grossa solada
m’afany amb ses dues mans.
Es dijuni de Tots-Sants
me’n vaig a veure mu mare.