A Son Serra de Marina,
s’hi fa bon fonoi marí.
Aquell que venia amb mi
cercava es teu, Catalina.

Un dia em vaig devertir escoltant aquestes cobles;
per qui les voldrà sentir, no hi valdran duros ni dobles.

-¿No hi hauría cap molí que molgués de tota cosa,
me moldria els meus pecats, jo qui som tan pecadora?
-Ja vendreu Divendres Sant, dematí, a primera hora,
qui el meu Fill estarà en creu i tots los pecats perdona.
La creu serà lo molí i les espines la mola.
Amb la llança del costat caurà la farina bona.
La farina que caurà serà la sang preciosa.
L’homo qui la se beurà rebrà l’hòstia amorosa,
i la sang que en vessarà donarà la vida nova.
No en menjaran los jueus , d’aquesta pasta tan bona,
però sí los cristians, els qui duen vida bona.

Quan te vaig dir que et volia, no et volia per casar:
per batre i per garbejar
i dur llenya qualque dia.