Ramellet, devertiu-vós,
ara que sou a Mallorca!
vos esperen a sa porta
d’es Moll, per embarcar-vós.
Ses olives fan agrura;
ses figues, mal de queixal;
ses bastonades fan mal
i a redols qualque blavura.
En passar p’es meu carrer,
n’has de passar vora vora,
i així mateix te diré:
“Animalot, fe’t enfora!”