Per donar-te vida a tu sa vida va dar ta mare: Déu ho va fer, ben segur, perque no haguesses de dur s’agraïment a sa cara.
Pares i mares
Santanyí
Tenc sa dona, ¿que no ho creis?, que me té desesperat! Du es senyoriu aferrat fins a s’arrel d’es cabeis.
Anit passada rallares amb s’estimat d’es meu cor; no seria això, però el mal aconseiares.
Si mu mare va fer bru, no hi va fer per compte teu: si vols tornar, estimat meu, no estaràs sinó en tu.
