¿No trobau això que és poc? Es que ell mateix s’enganava: se pensava esser son pare i llavò va esser es didot.
Pares i mares
Puigpunyent
La bona nit vull donar a la gent d’aquest carrer, i a vós, polit roser, el bon dia per demà.
-Tenc cent lliures enterrades a davall un magraner; altres tantes n’hi duré. -Dos-centes n’hauràs robades.
¿A on ets, a on, aon, a on ets que tant m’adores? Jo tenc unes cernedores ses més garrides del món.
