¿No trobau això que és poc?
Es que ell mateix s’enganava:
se pensava esser son pare
i llavò va esser es didot.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pares i mares
Poble
Puigpunyent
Núm de glosa
2394
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un claveller se fa bo
amb fems i terra de mata;
també m’hi faria jo
devora una al•lota guapa.
Encara que faci brusca,
sa panada m’heu de dar,
i la me poreu posar
aquí, davant sa caputxa.
Déu del cel té sa planeta
de qualsevol cristià.
Margalida, ramell clar,
jo voldria fos demà
veure’t davant un altar
que En Jordi et ’gués de posar
s’anell d’or a sa mà dreta.
Tradicionari de Mallorca
