¿No trobau això que és poc?

¿No trobau això que és poc?
Es que ell mateix s’enganava:
se pensava esser son pare
i llavò va esser es didot.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Pares i mares

Poble

Puigpunyent

Núm de glosa

2394

Volum

III

Altres cançons relacionades

Com ella se posa tota,
tota davant es mirai,
“Que som de guapa, carai!
I no festeig, bon rebota!”

Vaig carregada de dol,
sí, de dol, ben endolada.
Si s’estimat m'ha deixada,
tornarà, si Déu ho vol.

Estimadeta, amoreta,
mon cor qui us estima tant!
¿Pensareu en aquell sant
qui du sa carabasseta?