Mu mare em deu esperar,
que sa porta veig oberta.
Ella ja pot estar certa
que, per anit, no em veurà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pares i mares
Maria de la Salut
2386
III
Tothom qui l’enquantra, diu:
-Panxó ¿què tens a sa cara?
-Jo mateix la m’he cremada
sense cenra ni caliu.
Na Blanca faré pintar
de vermei o de morat
perque en anar a Ciutat
no diguin “vet-lo-t’allà”.
Voldria sebre es teus viures
de tu, clavellet daurat.
Digues si t’he manllevat
res que no t’haja tornat;
que tu em fas més s’entonat
que si et devia cent lliures.