Diràs an es coremer
que enguany no em veurà sa cara
cap capellà ni cap frare,
perque no em confessaré,
perque no tenc de mester
que un homo esteranger
sapi es meus mals de sa casa.
Diumenge tothom braveja
i cap trebai vol tenir.
Beguem-ne una i tornem-hí,
i es dilluns a’s dematí
es talec venteroleja.
Hi ha fadrina que diu:
-Demana’m, i jo et voldré:-
i ella, tal vegada, té
es cor, d’un altre, catiu.