Com m’aixec es dematí
que an es parei don uiada,
pens en tu, amor amada,
p’es carrer i dins sa casa.
Juan, pensa que és ta mare
qui això t’envia a dir.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pares i mares
Selva
2356
III
Cada dia dematí
tots los malalts visitau.
Feis la volta i me deixau.
¿Ja no hi ha remei per mi?
Dolores tenia un nóvio
que, per ses fires, li va comprar
un pollastre blanc i negre
que set pessetes li va costar.
La sogra agafa el pollastre
li fot punyada,
li toma es nas
-Calla, bruta, malcriada,
tu la m’has feta,
la’m pagaràs.
Li fot punyada,
li romp un ui.
-Diras a sa teva sogra
si vol pollastre,
que en compri un.-
I diu a la seva sogra:
si vol pollastre
que en compri un.
Ses al•lotes de sa Plaça
no saben cuinar llegum:
en cuinar fava parada
hi posen s’oli d’es llum.