Margalida, en mirar-tè
una dona hi ha qui plora
que te volia per nora
i ara es seu fii és a fora;
si no torna, no pot ser.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Nores
Poble
Santanyí
Núm de glosa
2341
Volum
III
Altres cançons relacionades
Tan possible és es mudar
com a muntanyes sembrades,
com un moscard amb ses ales
haver-les de trabucar;
com s’aigo que hi ha dins mar
tota haver-la de buidar
un minyonet de mamar
amb tres o quatre grapades.
Ses amors que estan fundades,
com estaran esmaiades,
es pern del món se romprà.
Aquesta euveia tan bona
no s’hauria de morir:
me basta per mantenir
es meus infants i sa dona.
Jo voldria que el qui és causa
que s’amor prenga altre vent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.
Tradicionari de Mallorca
