Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.
Val més un trebaiador
mentres que sigui honrat,
que no un cap esflorat,
maldament sigui senyor.
L’amo Andreu de Can Canals,
vós teniu Na Catalina
que tot el món il•lumina
més que llantons i fanals.