Oh, demà en aquestes hores:
venturós o dissortat!
I, si surt amb llibertat,
serà com un gra de blat
que no ha sortit engranat
d’enmig de ses dues moles.
De sa civada em queixava
perque era curta d’un cap:
com vàrem esser en es blat,
sa meva fauç no taiava.
Brot de murta capolada;
oh diamant vertader!
¿Tan desgraciat seré
que un dia no caiga bé
amb tu fer una conversada?