No puc obrir sa caseta
que no m’enduga sa clau.
Dà memòria a N’Arnau,
de passada a Na Pereta.
Jo no m’atur de cantar
en camella i damunt s’ase,
i m’en vaig de casa en casa
baratant farina amb pa.
Sa meva al•lota deu dir:
-Es vespre tendré visita. –
I jo, que som tan belitre,
hi vaig perque em dóna vi.