Si feien un forn de calç per ses madrastres cremar, jo hi ’niria cent jornals sense paga demanar.
Madrastres
Pollença
Dóna-li llendera an es parei bo, que aqueixes que ballen no les ve an això.
Totes ses rels d’una mata tenc de dur a ca s’argenter per veure si em voldrà fer una sivella de plata.
Encara no és post es sol, com ella ja està colgada. Mal romangués aferrada a ses rues d’es llençol!
