Una fadrina, com planxa,
amb quin goig deu estar,
com veu que s’ha de casar
amb don Quixot de la Manxa!
En es cap de Formentor
hi agafen calamars grossos;
al•lota, sa teva amor
m’arriba an es moll d’ets ossos.
Per guanyar-me tu a mi,
sé cert que et costarà pena:
per lograr tal cosa, Pere,
t’has d’aixecar dematí.