¿Saps què voldria, d’es cans?
Ses cames, que tenen bones,
per anar a veure ses dones
d’es carrer d’es Bobians.

Sabràs que, de plorar tant,
m’hauré danyada sa vista.
Ausent de tu estic tan trista
com la corona de Cristo
que portava el Dijous Sant.

Es s’ofici de manobre
un ofici un poc pesat,
perque se’n puja i davalla
amb sa mescla dalt es cap.