Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.

Si te’n vas a Casteió,
atura’t a s’Heretat,
que hi seràs ben arribat:
l’amo En Miquel té un sarró
ple a caramull de bondat.

Jo no m’atur de pregar
a una Verge invocada
que és de Gràci’ anomenada,
que em don la ditxa sagrada
de porer-te dar sa mà
apostrats a un altar,
cara de rosa encarnada.