Mu mare empenyo n’ha pres que vol es gendre fuster i jo el vui picapedrer, ara ni mai duga res! ¿Que no té es braços sencers, per fer feina en estar bo? I, si no, ja en faré jo, maldament mai faci res!
Gendres
Llucmajor
Es tirar fa enamorar, segons ses pedres d’on vénen, i ses al•lotes entenen es fadrins sense parlar.
Aquest ase que ha bramat és un ase bramador: dau-li un aumud de segó, que un i mig se n’ha guanyat.
Criada la vui, criada; no criada de senyors: de son pare i de sa mare i d’ets seus superiors.
