Tan desmanyotat com som,
em daria amb cor de fer
na torre de paper
de ses més altes del món:
de Mallorca fins a Alger,
no hi haguès cap artiller
que a canonades la tom.
Sa saliva tens amarga
com es vinagre de vi.
Sempre veim i sentim dir
que “homo petit, llengo llarga”.
Com canten los senyors grins,
amb sa llengo dins sa boca!
Maleït sigui sa rota,
fora lo que hi ha dedins!