Ses al•otes d’Andratx són
lletges i mal amoroses,
de més a més són mocoses
i ses més brutes del món.
Un temps, amb dues llenderes,
duien es dengue lligat,
i ara ses jornaleres
hi duen floc encarnat.
Ara passen dos casats:
un davant, s’altre darrere;
pareix que han venut a espera
o que ja estan embafats.