Cada any anau a muntanya;
jo no sé allà que feis.
Vós allà folgau i reis,
i jo pas la vida estranya.
En tocar la primera hora,
bona amor, i no us he vista,
me feis passar vida trista;
vós reis i lo meu cor plora.
Me convendria llogar
unes cases a Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.