Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.
En Juan hostes m’envia
i jo no los vui tractar:
ell no ho val per s’alegria
que un té quan se n’han d’anar.
Com es vent se'n duu ses palles
hi deixa es caramullet;
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me talles.