Alegria de coní va tenir Na Rabassona; se pensava que era un nin i va esser una ninona.
Fills i filles
Artà
Amor, ¿de veres ho deis, que no us voleu aixecar? Mal se pogués esfondrar sa post d’es llit a on jeis!
Mu mare, ¿que no ho sabeu que m’he de casar amb un pobre? Ho dic perque me faceu sabates i molta roba.
Cada dia estic pensant qui serà lo venturós qui serà senyor de vós, careta de diamant.
