Sa cunyada em fa la pala
i jo, tonto, no me’n tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cunyades i cunyats
Poble
Artà
Núm de glosa
2250
Volum
III
Altres cançons relacionades
Oh Catalina Noguera!
Ves alerta an En Bernat!
¿Te recorda es resultat
que tengué Na Balaguera,
que és En Rafel que ella espera
i encara ara no hi ha anat?
Jo no el vui carabiner
ni que hagi estat mai soldat,
que són es més mentiders
que Déu ha principiat.
Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.
Tradicionari de Mallorca
