En passar p’es meu carrer
no me tornis dir “cunyada”,
perque encara jo no sé
es teu germà si m’agrada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cunyades i cunyats
Sant Joan
2241
III
S’és rompuda sa requinta,
sa prima d’es violí;
lo que em dóna pena, a mi,
és es floquet de sa cinta.
Si t’has deixat de venir,
per amor no faç pregaris;
jo passaré més rosaris,
saltiris i novenaris,
que no pensis més en mi.
Una amiga vertadera
a un ball me convidà.
¿Saps a on me va posar?
De vint-i-cinc, sa darrere.