Roseta, jo no em pensava,
quan aquest roser sembrí,
que altri n’hagués de galdir,
jo qui per mi cultivava.
D’es majoral es roïssos
una altra casa en viuria:
ell se menja ets ous del dia
i es senyor ets estantissos.
Per dematí que m’aixec
no puc dar basto an es dia,
perque quan toquen migdia
jo no tenc es dinar fet.