Veureu, voltros que trobau
que estau mal a pler a ca nostra,
veureu es casar què costa,
si an aquest cas arribau.
Veureu voltros com vendrà
qualque vespre alegret,
i, si ho voleu tenir net,
amb raó, haureu de callar,
perque si voleu xerrar
ho fareu encendre més,
i amb so primer revés
ja vos farà redolar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Esporles
Núm de glosa
2233
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
la mar qui per terra frega
de lluny fa lluir es sol.
Déu del cel faç reverència,
que amb Ell no ens porem posar.
Des que te’n vares anar
a dins Son Roca a habitar,
no em fa profit es menjar
ni es beure ni es conversar
lluny de la teva presència.
I, ara, amb obediència,
et vui servir i estimar.
I, d’altra part, vull pensar
si t’han dat per penitència,
clavell, de fer-me penar.
T’entreg en la meva mà
un clavell, de fer-me penar.
T’entreg en la mev amà
un clavell que em varen dar.
I, si no l’has d’acceptar,
de cert que l’hi vui tornar,
que ella ajonoiada està
davant Déu, fent penitència
D’enamorats més encesos
jo no n’havia vist mai!
Ell no tendran aturai
fins i tant s’hauran promesos!
Tradicionari de Mallorca
