Un homo, en esser casat,
ja no l’alegren guiterres,
sinó unes bones terres
que li facin un bon blat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Campos
Núm de glosa
2220
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si s’estimat se fa frare,
jo monja me tancaré,
o donzella moriré
an es costat de mu mare.
Hermosa és la flor de murta,
oh puríssim ramell meu!
¿Me vols dir quin sant t’ha duita,
que vui esser devot seu?
Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.
Tradicionari de Mallorca
