Un homo, en esser casat,
ja no l’alegren guiterres,
sinó unes bones terres
que li facin un bon blat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Campos
Núm de glosa
2220
Volum
III
Altres cançons relacionades
De França vaig dur sa mostra
d’es locos de l’hospital:
i és una cosa igual
d’aquesta veinada nostra.
Ja és migdia, ja és migdia,
i si no ho és, ja ho serà.
Jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?
Vós ja sabeu, vida mia,
que amor se paga amb amor;
vós me pagau amb dolor,
i jo no us hi pagaria.
Tradicionari de Mallorca
