Un homo, en esser casat,
de trebais sempre en té dos:
si és guapa, n’està gelós,
i si és lletja, està enfadat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
2219
Volum
III
Altres cançons relacionades
La Mare de Déu plorava
baix de l’abre de la creu;
Sant Juan la consolava:
“Mare mia, no ploreu!”
Es festejar he acabat
amb tu, i no me sap greu.
Tu ara dona’m lo que és meu,
i lo que és estat, sia estat!
S’ase d’En Pujol ja plora.
Ja ho diu en Llorenç Pagés:
s’anar a Felanitx no és res,
però Ciutat és enfora.
Tradicionari de Mallorca
