Mestre Miquel, vós teniu
aqueix nas com un trinxet,
i l’allargau en s’estiu
i l’arrufau com fa fred.

Jesús! que estic de cansada!
En trobar cadira sec.
Jo coman a Sant Jusep
que em puga casar amb En Pep
que és un jove que m’agrada.

Arianyet, que ets d’enfora,
mai me pens arribar-hí:
des dia que vaig partir
no m’he alegrada ni una hora.