Tonina estimada,
es sol ja és sortit;
volta sa flassada,
botarem d’es llit,
que es budells desitgen
bones berenades:
treu ses ensaimades
i es gall rostit.

¿Que és casa de persianes
per jo no porer-hi entrar,
que has hagut de demanar
jo si tenc moltes germanes?

A aplegar busques, Mateu,
que ara ve sa primavera;
tu seràs colomí meu
i jo colomina teva.