Esmena, esmena, garrida,
esmena, esmena el teu cor:
val més un servidor bo
que dos i estar mal servida.

Ses fadrines se fonien
assegudes en es banc.
I sa mare, en tant, en tant,
mirava es sons si venien.

A Inca vaig anar ahir
a dur es tinter i sa ploma.
D’es queixals de Na Coloma
farem bigues de tafona
i velerons de molí.