Vostra cara és sang i llet
de colors ben encarnades;
vostres galtes són daurades,
garrida, i amb vós vui plet.
Afica endins es fauçó,
treu-lo prest, que no es rovei.
¿Tu, que no veus En Vermei
que, se’n va an es ponedor?
Sa madona de Galdent
el dimoni la se’n duia
perque no posava xuia
a s’olla corresponent.