De passar pena i turment
no n’està content ningú;
i jo, en passar-ne per tu,
la pas molt alegrement.
Un caragol se llogà
per conductor d’es carril,
i un xot demanava fil
a dos doblers es quintar.
-¿Vols-me dir, Cosme Gayà,
tu qui dus sa creu més alta,
sa terra del món més alta
ene quina part està?
-Resposta mereixs, Miquel,
i la’t vui tornar sens falta:
sa terra del món més alta
està en el tresor del cel.
-Cosme Gayà, jo me’n vaig
a un altre lloc millor,
que diuen que un glosador
allà té millor despatx.
-‘diós, idò, si te’n vas
a un lloc millor,
pensa en Déu nostro Senyor,
que és llarg es camí que fas.