Si no en tens, de pa, cerquè’n,
que no me’n vui afluixar.
Tu te vares obligar,
estimat meu, a dur-mè’n.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Puigpunyent - Galilea
Núm de glosa
2196
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa meva al•lota passada
jo no li vui gens de mal:
mal caiga per un penyal
de dos-cents metros d’alçada.
Voltros sou uns embarassos
que no enteneu lo que dic:
es penyal, que fos un llit
carregat de matalassos.
Dona hi ha en es meu carrer
que s’empatxa si duc punt.
Tot quant duc, me lluu damunt;
no som, com ella, eixanguer.
Tot lo dia sent cridar:
-Mu mare, mu mare mia!-
Qui la té no la coneix,
i qui la perd, la sospira.
Tradicionari de Mallorca
