Si jo em veia a ser casada
amb lo teu cos, Bartomeu,
ja podria dir que Déu
la glòri’ en vida m’ha dada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Artà
2190
III
¿Que et penses que men temor
a embrutar una sang neta?
i me cas amb un xueta,
jo viuré esquena dreta
passejant cordons i veta
per vila, com un senyor.
Tu et moriràs de calor
i en s’hivern de fredor,
Toni Grau, fent paret seca.
Ets com la fulla de l’om,
que, en tocar-la es vent, se gira;
Margalida Montseriva,
tens es cap que et va a l’entorn.
Quantes n’hi ha que pretenen,
amor, i no són com vós!
Com més tir a alabar-vós,
més alabances me vénen.