Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Artà
Núm de glosa
2167
Volum
III
Altres cançons relacionades
Una coqueta
amb sal i oli
i un foradet,
per sa boqueta
menja-le’t, menja-le’t!
Es gorrions ja són grossos
quan ve que surten d’es niu,
i per damunt ses teulades
fan: “Tiu, tiu, tiu, tiu, tiu, tiu,”.
Si l’hi vols dir, digue-le-hi;
jo no gos, perque és fadrina:
a sa fauç Na Catalina
no li fa fugir es rovei.
Tradicionari de Mallorca
