Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
i solen quedar en blanc.

Es nom que m’agrada més
del mon, són ses Catalines:
donaria dos mil vides
per una, si la tengués.

¿A on és aquell afuero,
Tomeu, que havies cobrat?
Deies que, en esser en es blat,
em daries un atac
com es de l’any passat
Carlos quinto a l’Espartero.