Qui se casa, un esclau és,
amb pobila veciada;
val més una ben criada,
maldament no duga res.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Estellencs
Núm de glosa
2153
Volum
III
Altres cançons relacionades
Voldria, estelet del dia,
que Déu te tocàs el cor,
que me donasses allò
que em prometeres un dia.
Jo em pos darrere sa porta
i no faç sinó plorar;
un abraç li heu de dar
per compte meu, si som morta.
Si no es ’turen de fer quintes,
tots es fadrins partiran,
i ses joves romandran
amb sos mirais i ses pintes.
Tradicionari de Mallorca
