Qui se casa, un esclau és,

Qui se casa, un esclau és,
amb pobila veciada;
val més una ben criada,
maldament no duga res.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Estellencs

Núm de glosa

2153

Volum

III

Altres cançons relacionades

Picó picava:
Miró mirava;
Fuster enclavava;
Pomar duia sa bandera,
i tot eren xuetes
que li corrien darrera.

Comare, comare meva,
comare meva, adiós;
comare, regalau-vós,
però no de cosa meva.

Duc un feix damunt s’esquena
que em fa caminar acalat.
Vénc de cercar un sac de blat
per menjar amb na Magdalena.