Qui se casa, un esclau és,
amb pobila veciada;
val més una ben criada,
maldament no duga res.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Estellencs
Núm de glosa
2153
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un horabaixa a la tarda,
venguent de Banyalbufar,
vaig passar per Son Serralta,
a prendre, foc per fumar.
Mentre p’es portal estava
a l’espera, em vaig girar,
i allà dins hi vaig trobar,
a una taula que hi ha,
una Jove molt gaiarda.
-¿Voleu-me donar o vendre,
la Jove, un caliu de foc?
I ella me diu: -A poc apoc,
jo no en don ni en vens tampoc;
vós mateix el poreu pendre.-
Vaig pendre un caliu petit
i no l’ahvia mester.
Davall davall, me vaig fer
tres bòfegues a un dit.
Tres bòfegues de saliva
me sortiren a un dit.
Per que jo ho hagués sentit:
-¿Qué et cremes? Poa-t’hi saliva!
Noia, si fosses callada
i no ho deies a ningú,
compraríem una pepa
per devertir-mos jo i tu.
Mare de Déu de la neu,
donau bon temps a la mar,
perquè anit s’ha d’embarcar
un jove que nom Tomeu.
Tradicionari de Mallorca
