Madò Molla assoleiava
es fonoi dins un platet;
hi anava un busqueret
i tot l’hi espipellava.

Que estàs de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb tu farà sa pareia!
Jo pagaria una oreia
que la poguesses fer amb mi:
jo pagaria una oreia…
de s’ase d’es meu padrí.

Aquest jove té tossina,
i no és de refredament.
¿Sabeu de què té talent?
De s’amor d’una fadrina.