Quan sa dona es morigué,

Quan sa dona es morigué,
que rentàvem sa bugada,
ell va dir a una veinada:
-Dins poc temps me casaré.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Porreres

Núm de glosa

2122

Volum

III

Altres cançons relacionades

Ara vénen set setmanes,
totes de menjar llegum;
a Pasco hi ha un costum:
que el qui té xot, fa panades.

Amb sa fauç m’he fet un tai,
i un que en tenia, són dos.
D’un ja no en curaré mai;
de s’altre, és dificultós.

Dones de Biniamar
no me n’he mirades mai;
ma mare no vol fregai,
perque en té, per escurar.