Quan sa dona es morigué,

Quan sa dona es morigué,
que rentàvem sa bugada,
ell va dir a una veinada:
-Dins poc temps me casaré.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Porreres

Núm de glosa

2122

Volum

III

Altres cançons relacionades

Si es dissabte de Sant Pere
hem acabat de segar,
tots plegats hem de menar
a ballar sa nostra aiguera.

Mu mare era Rosa,
Rosa jo també,
coïdes ses roses
d’es mateix roser.

-¿A on ets, Andreu Castell?
-No som massa lluny, Bartola.
-En Jaume Racó redola
i tu et fas enfora d’ell.