Per riure vaig dir un dia
a s’al•lota: -Casem-mós!-
Ella respongué amorós:
-Estimat, porem fer-via!-
I ara ja barataria
s’estat, per dolent que fos,
com veig que ja n’hi ha dos
i un altre a mitjan cós,
i que ella perd ses colors,
tan sanes com les tenia!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
2138
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es sol dóna es raios baixos,
de cop mos n’haurem d’anar.
Tu m’agrades per casar
perque saps treure es biaixos.
Ja no m’espanten bardisses
ni parets emblanquinades.
Jo pens en tu més vegades
que lletres no hi ha estampades
a un missal de dir misses.
Senyor batle, ja pot veure
que es menaçar és per demés:
que mentres hi hagi tassers
i a sa butxaca doblers,
mal de fer és aturar es beure.
Tradicionari de Mallorca
