Per riure vaig dir un dia
a s’al•lota: -Casem-mós!-
Ella respongué amorós:
-Estimat, porem fer-via!-
I ara ja barataria
s’estat, per dolent que fos,
com veig que ja n’hi ha dos
i un altre a mitjan cós,
i que ella perd ses colors,
tan sanes com les tenia!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
2138
Volum
III
Altres cançons relacionades
Una cosa m’aconhorta,
i és aqueixa: en no veure’t,
m’alegra aqueix oratget
qui ve de fora Mallorca.
Estimat meu, per la paga
vos vaig donar més amors,
i vós amb vostres lliçons
vos mostràreu abondós,
però a la fi sereu agre.
Com som a cap de cantó,
peg tutup a sa guiterra.
No hi som per tu, patacó:
hi som per sa teva terra!
Tradicionari de Mallorca
