- Perquè estava enamorada
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
No et pensis que per això
mos hàgim de baraiar:
si de venir el vols deixar,
digues a on vols anar
i t’hi faré tenir bo.
Bona amor, no hi ha que tèmer,
que el més amat sereu vós,
mal vénguen més servidors,
cara de clavell hermós,
que a mar no hi ha grans d’arena.