Cama-rotja i peu de crist
són qui m’embossen s’arada.
Oh, quin llaurar fa tan trist
lluny de vós, prenda estimada!

En Serra, sa mare bona
a la mort la va arribar,
i ara, amb so xeringar,
hi cerca arribar sa dona.
No va nèixer cosa bona
ni tampoc no hi morirà.

“ Alabem primerament…”
Que ho haurem dit de vegades!
Voldria que ses panades
vos venguessen en augment.