-¿Vols-me dir, Cosme Gayà,
tu qui dus sa creu més alta,
sa terra del món més alta
ene quina part està?
-Resposta mereixs, Miquel,
i la’t vui tornar sens falta:
sa terra del món més alta
està en el tresor del cel.
-Cosme Gayà, jo me’n vaig
a un altre lloc millor,
que diuen que un glosador
allà té millor despatx.
-‘diós, idò, si te’n vas
a un lloc millor,
pensa en Déu nostro Senyor,
que és llarg es camí que fas.

Hermosíssim xerafí,
tu sempre m’has agradat.
Pensa en aquell temps passat
que et venia a devertir.
Ara ja no puc venir
perque tens altre criat.
Tu de tot m’has desnonat.
No ho haguere fet jo així!
Pensa en l’hora de morir,
que hauràs de restituir
es turment que m’has donat.

A damunt ses Enramades
no s’hi poren devertir:
comencen a beure vi
i se donen bufetades.