Jo som estat pareier,
es major de vint-i-dos,
i no anava tan gojós
com ara que som bover.

Tant si fa fosca com lluna,
estimada, no tenc por;
jo estim més lo vostro cor
que no un sac de dobles d’or
compostes d’en una en una.

Com veig que debades ès,
estic de deixar-ho anar,
i d’altra part torn pensar:
No sé Déu què em té promès.