Altres cançons relacionades
Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Mu mare, sa nina plora,
i no la puc fer callar.
-Passeja-la per de fora,
veiam si s’adormirà.
Terra que fa ravenells,
no la venguis ni la dons.
Capeller qui fa capells
sempre aplega borrallons.
Tradicionari de Mallorca
