Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
1928
Volum
III
Altres cançons relacionades
Són dues germanes,
mentida pareix:
una és tia meva
i s’altre no ho és.
La segona és sa mare.
S’euveia anava carn fuita
i jo d’ella enamorat.
Si En Juan de S’Heretat
me n’haguera demanat
sis lliures, la me’n fos duita.
Adiós, blanca roseta
plena de bones colors!
No hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vós.
Tradicionari de Mallorca
