Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
1928
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si me trobau p’es carrer,
es “bon dia” no em plangueu,
que encara m’alegrareu,
basta us haja volgut bé.
Jo vos vull i vos voldré
es temps que fadrí sereu.
Com més me murmurareu
i més mal de mi direu,
més voluntat vos tendré.
Com la fadrina està en dansa
al costat del ballador,
tirau vidre volador
i feis-li lluir sa manta.
Feta sense piedat!
¿Com ets tan mala de moure?
Com jo pas, ¿no sents es coure
que va i ve per dins Ciutat?
Tradicionari de Mallorca
