Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
1928
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ses nostres espigoleres
enguany no patiran fam,
perque els ha duit En Juan
un ramellet de cireres.
Jo sé una cançoneta
que mu mare no la sap.
Mon pare anirà a Ciutat
i me durà una manteta
i llavò una capseteta
i un floquet encarnat.
Aquesta ja és sa darrera;
per anit no en cantam pus.
Adiós, flor de murtera,
careta de Bom Jesús!
Tradicionari de Mallorca
