Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
1928
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ja sé que m’has avorrida,
m’has tirada a sa paret.
En tenc un de milloret
que amb paumes d’or m’ha acoïda.
L’amo En Mateu de Carrossa
i l’amo En Francesc de Morell
varen fer un sarró de pell
per posar moneda grossa.
D'es meu cor teniu sa clau
i jo no la tenc de vós:
estimat meu preciós,
com més va, més m’agradau.
Tradicionari de Mallorca
