Un dia em vaig devertir a conferir aquestes cobles;
no hi valdran unces ni dobles p’es qui les voldrà sentir.
-Moliner, bon moliner, tu qui mols de tota cosa,
molè’m, si vols, es pecats, jo qui som tan pecadora.
-Vendràs es Divendres Sant, es Divendres Sant una hora;
Trobaràs Jesús en creu, que les llagues li adoren.
A un costat, Sant Juan; a s’altre Nostra Senyora;
als peus , Santa Magdalena que les llagues li adora.
Serà aquí el benefactor que tots els pecats esbirra;
i la creu serà el molí, i les espines la roda,
i la nafra del costat serà la síquia bona,
i l’aigo de què moldrà serà la sang preciosa.
La farina que farà serà l’hòstia amorosa.
No en menjaran los judios, d’aquella pasta tan bona,
que és feta pel crestià que n’ha feta l’obra bona.

El romaní que hi ha nat
dins la garriga comuna,
cada mes té flor segura,
i en es maig, propiedat.

Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!