Jo tenc una pena gran
de no porer-te servir.
¿Saps quan pots fiar de mi?
Quan tots dos puguem tenir
es cap damunt es coixí,
que ets alens se sentiran.

Cada vespre, com me colg,
vos represent una estona;
ja que no us tenc de persona,
de pensament vos remolc.

¿Vols que te diga un secret,
petit petit, a s’oreia?
Quan no et coneixia, reia;
i plor d’ençà que et conec.