-Un temps érem tan amics,
¿i ara et cases amb un altre?
-Com es vent era a sa flauta,
’guesses remenats es dits.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Campanet
Núm de glosa
1897
Volum
III
Altres cançons relacionades
- Mu mare, desxondiu-vós,
que el jove se n’és anat.
-Ma fia, ¿com és estat
que no m’ha dit adiós?
-Mu mare, jo l’he engegat
perque amb ell no vui rallar:
com vos ha vista becar,
de mi volia un abraç.
No hi ha ofici més trist,
germans, que és es d’un missatge:
menja pa sens companatge,
ni olives, ni formatge,
i llavò té sa vantatge
que de ca seva és mal vist.
Una fadrina, en tenir
devuit anys i no festeja,
jo supòs que malaveja
a rallar amb qualque fadrí.
Tradicionari de Mallorca
