Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.

Ballau bé, polida mia;
ballau bé, polit mirai.
No havia vist ballar mai
jove amb tanta galania.

De dalt a baix d’es carrer
veuen murta capolada.
Que prest la vegem casada,
Na Bessona, si convé.