Curra és la Mare de Déu
de Sant Salvador d’Artà;
però com aqueix cos teu,
Francineta, no n’hi ha.
Veniu, polit diamant;
veniu, perloia garrida;
veniu, que us vui dar ma vida,
una cosa que estim tant.
A Aubarca estic desterrat
i no sent tocar campanes:
un mes i dues setmanes
ja fa que no he festejat.