-¿S’estimat vos ha deixada,
garrideta, i no duis dol?
-Jo encara tenc un consol:
que altra no se n’ha mirada.

-Pujol, si vols davallar
d’es mul, seuràs una estona.
-No puc, Maria Racona;
me’n vaig a mar, que tenc ronya.
Ja mos veurem en tornar.

Hermós, polit claveller
sembrat a dins bon jardí:
¿sabeu per què vaig venir?
Perque a Petra em varen dir
que hi trobaria guerrer.